domingo, 28 de febrero de 2010

Resum!

Doncs aixo de tenir un bloc m està agradan! Aqui hi ha una colla de videos made in norbe i el de Olot- fisterra es l'últim.

El dia 15 de gener em vaig aixecar, vaig esmorzar i vaig començar a caminar com a quell qui ès boig.

Primera parada Roda de ter, St Eulàlia de riuprimer, L'Estany, Artés,St viçents, Montesserat, Jorba, Tàrrega, Lleida, Fraga, Candasnos.(Tota aquesta etapa no surt en el bloc perquè al principi del viatge feia servir unaltre bloc que va petar).
Fins a Montserrat be, però a partir de d'aqui va començar a ser bastan aburrit ja que no trobava a ningu per el camí i els paissatge era bastan cutre.
El dia que vaig arribar a candasnos que el meu peu va petar, tenia el tormell ben botit i amb dubtes de si podria continuar, vaig decidir anar cap a Logroño i reposar un parell de dies.

A partir d'aquí vaig començar a trobar gent i el meu peu va anar milloran cada dia, i buenu, a partir de Logroño en el bloc ja hi ha una explicació diaria.

Personatges del camí:

Norbe!!
Janca: Es guanya la vida en el camino fen pelegrins amb unes aliquetes i filferro.
Cal Sabata: A L'estany em van acollir en una casa de turisme rural
Jaume Gibert: Quan vaig arribar a Artés no hi habia lloc per dormir, per casualitat vaig anar a parar a casa seva, em van fer sopar i em van acollir a casa seva a dormir(I això no es paga amb millons)Mil Gràcies Jaume.
Angel: El crack de lleida, A partir de Logroño vam coincidir casi tot el cami.
La Mejicana: Caminava i dormia, quan arribava a l'alberg es tombava i quedava inconcient fins l'andemà.
La filipine: La Suissa que portava una motxilla de 20 kg com a mínim.
En Filipe:Biciclista que feia 50km com a molt diaris.
Kim i Choi(los coreanos): Eren dues tortugues però ells sempre arribaven al lloc que es propopsaven.
Òscar i Marta(los Peruanos):L'exemple dels caminadors, poc apoc i na fen, i els primers d'arribar sempre.
Rafa: El Gallego rei de la cervesa i de la Festa.
Piti:El Valencià rei de la Cervesa i de la festa també.(tinc imatges inèdites d'en rafa i en Piti amb un cacaolat).
La Tània: La noia que va trevassar Espanya sense ni un duro, i que les seves rutes no cuadraven ni de conya.
En Juanjo a piñon: Va comançar patin i al final era una màquina tan de dies com de nits.
La Paula: Duran un parell de dies vaig patir fort per seguir-la.
L' Antonio: aquest si que era una màquina caminan.
En Júlio: La maquina de roncar.
David: El personatge que vivia a en un estable abandonat, sense llum sense res, una persona digne d'admirar.
Paco: El Cavaller templari, el personatge per exel.lència de camí.
Sense cap dubte que ès un viatge que el recomano a TOTHOM, agafar la motxilla i caminar ès la millor manera de conèixer món i gent, i com menys diners portis millor.

Camina per Apendre,
per trobar, per viatjar,
I no paris mai,
perquè si mai deixes de caminar
el teu món deixerà de rodar.























I ara ve la segona part del viatge! cap a la Patagónia!!!.


No hay comentarios:

Publicar un comentario